Història

DE LA CASA

La història de la casa on és situada la Fonda Mitjà es remunta fins l'any 1745. Està situada al cor del barri antic de Torroella de Montgrí. La casa pertanyia al palau Solterra, el seu amo va ser el Comte Ruber, Marquès de Serralavega i Comte de Torroella. Aquesta casa es va convertir en la Fonda Mitjà de la mà de Joan Mitjà l'any 1936.

DE LA FAMÍLIA

Sempre en un entorn familiar, ha anat passant de generació en generació, de fills a néts i besnéts. Des de fa 20 anys la direcció va a càrrec de les germanes Raquel i Eva (besnétes del fundador Joan Mitjà), que amb la seva joventut i empenta han creat un entorn ideal per a famílies que vulguin gaudir de la Costa Brava d'una manera diferent.

EL POEMA DEDICAT A JOAN MITJÀ

Per aquells a qui agradi la poesia, us oferim un poema escrit per Enriqueta Delprat Foradat dedicat a Joan Mitjà:

El que us vull explicar
Ja fa anys que va passar
però encara fa goig recordar

Era fill de Torroella
El seu nom era Joan
Casat amb una bonica noia
Que sabia molt de cuinar
Així va neixer la Fonda Mitjà

Qui no recorda aquella vedella guisada
Les mongetes amb botifarra
La pota i tripa i els peus de porc
Que sempre sabien a pocç

Per als pagesos de la comarca
Era com anar a festa major
Si després de cada mercat
A can Mitjà podien anar

Són dignes de recordar
Els esmorzar de Joan Mitjà
Petits i grans al seu voltant
Semblava la lloca amb els seus pollets

Amb les seves grosses mans
Tant aviat repartia un bossí de torrada
Com un trocet de truita cega o d´arengada
I agafant un aire tot ceremoniós deia :
“ No patiu, que tinc les mans ben netes,
me les he rentades abans d´anar a orinar”.

El que es diu treballar ,treballar,
No era pas el que més agradava al Joan Mitjà.
La llaga que tenia a la cama,
Deia que no el deixava pencar;
Però que no li impedia pas
Ser amant del bon menjar

Ell es cuidava de fer les compres.
Quan anava a veure les peixateres
Sempre mirava d´entabanar-les
Per portar a casa el millor de la plaça.

Pobra de la dona que estigues al seu costat,
Perquè quan menys s´ho esperava
Dintre del cabàs un gros mero es trovaba.

Ai , Ai , ets ben boig Mitjà !!!

Penso que potser sí ho era una mica
Ja que mai va tenir un no per a ningú.
El seu cor era tant gran com ell
Bo com un tros de pa,
Conegut arreu de l´Empordà,
I de tot Torroella n´era el més popular.

El dia que ens va deixar
Tot Torroella el va acompanyar
I tots el vam plorar

Durant molt de temps va semblar
Que en passar per qualsevol carrer
O en girar qualsevol cantó
El Joan Mitjà ens havíem de trobar.

Els anys han passat
I no l´hem oblidat.

Des d´aleshores a Torroella
No hi ha hagut altre

Joan Mitjà. Enriqueta Delprat Foradat